Amb una sèrie d’articles desglossaré el document presentat per Nou Barris Cabrejada per criticar la política municipal.
“No és pobresa, és injustícia: Nou Barris Cabrejada torna a Plaça Sant Jaume”, així es convocava als veïns de Barcelona, en especial als de Nou Barris, perquè es manifestessin encontra de la desigualtat sistemàtica que s’ha instaurat a la ciutat. El veïnat barceloní, convocat per Nou Barris Cabrejada, va mostrar pel centre de la capital catalana el seu descontent amb les polítiques socials de la ciutat.
“No és pobresa, és injustícia” es va presentar el 20 de novembre on ja van convocar la mobilització del passat 11 de desembre. Aquesta campanya de Nou Barris Cabrejada pretén mostrar el diagnòstic erroni que fa l’Ajuntament de la situació del districte. Un centenar d’entitats donen suport a l’anàlisi alternatiu que s’ha fet per la campanya. S’han analitzat qüestions cabdals per la vida, la renda familiar, l’habitatge o la salut. Fan una crida a l’administració perquè canviïn la tendència dels últims 20 anys i aportin els recursos necessaris perquè els veïns puguin tenir una vida digna al districte.
“Nou Barris és el districte més pobre de Barcelona” si ens remetem a les dades de 2012. La renda familiar de Nou Barris es situa 8100 euros per sota de la mitjana de Barcelona de 18900€/any. Sarrià presenta uns guanys anuals per cada família de 33470€.
11130 persones han estat ateses als Centres de Serveis Socials Bàsics de Nou Barris. Aquesta xifra representa el 15,7% del total a Barcelona (70930 persones). Els Serveis Socials del barri no són capaços de presentar una solució integral a totes les demandes, fins i tot no poden arribar a atendre algunes peticions. A més a més “s’està estigmatitzant i controlant la pobresa” amb l’enduriment de l’accés a les prestacions socials.
Aquesta situació es reflexa amb moltes altres dades que seguiré analitzant en posteriors articles, però sobretot al carrer tal com indiquen des de la plataforma Nou Barris Cabrejada.
9Barris pel barri 