Fotoperiodismo, vida y pasión (2)

  ¿Qué puedes decir de la prensa actual?

Estos últimos años no he podido seguir la evolución de la prensa en detalle. Una cosa puedo decir seguro, como ciudadano avanzado en estos temas, la percepción de la sociedad es totalmente manipulable.

BRIMO-Jesús-Pastor

El lenguaje de la violencia. Barcelona. Jesús Pastor

¿Por ejemplo?

En junio de 2011 se rodeaba el Parlament de Catalunya y Artur Mas entraba en helicóptero para aprobar el recorte presupuestario más grande de la democracia catalana. Este año se aprobarán unos presupuestos similares, con recortes sociales brutales y nadie irá a rodear el Parlament. Ahora el enemigo es otro.

¿Cómo lo notas como fotoperiodista?

Últimamente no he visto cargas policiales, las unidades antidisturbios no se dejan ver en según qué protestas, en la V por ejemplo. En manifestaciones que cuestionan el poder y las institucionesel despliegue policial es intimidatorio. Pero los antidisturbios crean mala imagen y la Generalitat no se lo puede permitir en las manifestaciones nacionalistas.

No eres nacionalista

Los nacionalismos suelen ser temas complicados, por eso me gustan. El tema catalán es muy complicado, pero está dejando de banda todos los problemas sociales que hay en Cataluña. Mas quiere que nos olvidemos de la ideologías. Mientrastanto un amigo ha de esperarse más de un año para operarse el menisco, irá cojo durante un año. El President nunca ha vivido en Nou Barris, y no sabe lo que es eso.

Imagen5

Indignados en el Parlament de Catalunya. Jesús Pastor

El periodismo está dentro de todo esto. La prensa hecha des de Cataluña, tiene un discurso monolítico sobre el independentismo, TV3 en especial. Me gustaría ver que hay una pluralidad de voces, y muchas opiniones diversas. Ningún periodista incomoda al presidente cuando dice que nos olvidemos de las ideologías, y que nos esperemos 18 meses más. Mas tiene responsabilidades, no toda la culpa es de Madrid.

No eres nacionalista, ¿qué eres? Los que son visibilizados como contrarios a Mas parece que seamos todos conservadores. Yo soy de izquierdas convencido, pero no puedo criticar al President sin ser acusado de anticatalanista.

¿La información se puede considerar un producto?

Considerar información como un producto es algo peligroso, muy peligroso. La información es información. No se puede vivir del aire, pero teniendo en cuenta esto.

¿Cuál es valor diferencial de una foto?

A nivel informativo no hay diferencias en las fotos. A nivel documental i a nivel compositivo sí. Una gran fotografía la puede hacer todo el mundo una vez. Para construir grandes fotografías, fotografías que emocionen de manera continuada, tienes que saber. Yo no creo que llegue a hacer 1000 buenas fotos en mi vida, ni 100, pero hay que intentarlo… Además hay un tema de profesión y de veracidad.

¿Es posible ganar dinero con el fotoperiodismo en España?

Vivir del fotoperiodismo ahora está muy complicado. Pero puedes hacer muchas cosas. Como free lance en muchas ocasiones no vendes los trabajos que ya has hecho. Trabajas sin ninguna seguridad de que te las compren. Lo haces porque te interesa el mundo en el que vives, porque te gusta lo que haces…

TwitterImagen6

La información que se nos proporciona los grandes medios son las migas de pan para el pájaro de Twitter. Tenemos la sensación de estar muy bien informados pero yo lo dudo.

¿Cómo diferencias tu producto en Internet?

Internet, tiene mucho ruido, has de discernir entre entre la información y la propaganda. Tienes que evitar el espectáculo, ofrecer cierta calidad para ser creíble, aunque al final siempre implique una cuestión de fe. Yorokubu o Jotdown, son portales que realizan buenos reportajes y entrevistas. Estos pueden ser buenos modelos. Lo complicado será hacerlos rentables.

¿Qué hemos de hacer con todo esto?

El papel del periodismo será limpiar todo el ruido. Se tendrá que focalizar a quien quieres informar, dividir por sectores al público y localizar el tuyo. Ya lo hacían los reporteros clásicos en los grandes medios, Günter Wallraff, Kapuściński, Bru Rovira…

¿Qué es para ti el periodismo?

Una excusa para conocer e intentar entender el mundo, fotografiarlo o escribirlo  con  misma intensidad.

Anuncios

7700 problemes, cap solució

foto02_residencia

Protesta per l’obertura de la residència. Associació de Veïns i Veïnes de Prosperitat

En l’entrevista amb Carolina Recio vam tractar molts temes de manera superficial, en aquesta nova entrada vull aprofundir en el cas de la residencia del carrer Molí.

Fa 20 anys que els veïns de la Prosperitat van començar a reivindicar aquest equipament necessari per la qualitat de vida dels més vells. El 23% de la població de Nou Barris és gent de la tercera edat.

Gràcies a les reivindicacions veïnals l’equipament es va acabar de construir al 2011, totalment equipat segons indica l’Associació de Veïns en el seu butlletí informatiu. És una residencia per capacitat de 100 interns i 25 en qualitat de centre de dia. Aquesta residència a dia d’avui no ha obert les seves portes. L’equipament ha costat 11 milions d’euros. L’Ajuntament confirma que el trimestre del 2015, any d’eleccions municipals, s’obrirà el centre. S’utilitzaran 90 places de les 100 disponibles, 60 estaran destinades a acollir residents de la residència pública Layret que estarà en obres. Per tant, de les 100 places que es podrien ampliar només es creen 30 places noves.  L’Ajuntament no ha concretat si s’oferiran les 25 places de centre de dia.

residenciacartell

Cartell de la convocatoria de la protesta. Associació de Veïns i Veïnes de Prosperitat

Fa 20 anys a Barcelona governava el Partit Socialista de Catalunya, fins al maig de 2011 quan va guanyar Xavier Trias (CIU). Cal destacar que, tal com passava a escala autonòmica, ICV i ERC van col·laborar amb el govern del PSC. Per això sorprèn la clara aposta per l’equipament que fa ICV o el PSC de Nou Barris aquest any, vigília d’any d’eleccions. ICV diu que “La residència del carrer Molí ha d’obrir amb totes les places”, en un cartell on critica la gestió de CIU. El PSC va criticar en el Ple del Consell de Nou Barris de maig que la residència encara estigués tancada.

Barcelona té 7700 persones en llista d’espera per entrar a una residència. El govern de la ciutat i la Generalitat encara no han proposat una solució clara.

Prosperitat, reflex del districte (2)

logo_01

9Barris Cabrejada, diu prou!

Carolina Recio ens analitza des del carrer el barri.

L’empobriment al barri segons les xifres és evident, com es nota?

Els veïns cada cop venen més sovint a demanar-nos ajut. La majoria són aturats de llarga durada, que moltes vegades superen la cinquantena d’edat. La vocalia de sanitat té indicis de que la salut del barri està empitjorant. La gent està deixant d’anar al CAP perquè li recepten medicaments que no es poden pagar. Cada vegada més es detecten problemes en les dietes alimentaries. Els casos de malalties mentals ha augmentat. Els nens i nenes amb caries ha augmentat, ja que no tenen cobertura dental.

El Banc d’Aliments ha triplicat la demanda de productes bàsics. Nou Barris és el districte amb més desnonaments de tot Barcelona, hi ha desnonaments per impagament del lloguer, no només de la hipoteca. Desnonaments que es produeixen sense una solució vàlida per les famílies.

L’augment de la pobresa ha augmentat l’associonisme?

Si, s’ha reforçat el teixit associatiu. No vol dir que siguem molts més a l’hora de fer les coses, vol dir que tenim una capacitat de convocatòria major. Això ha impulsat la campanya de “Nou Barris cabrejada”. 100 entitats del barri han deixat de banda les seves diferencies i han sumat per un projecte comú. La lluita al districte és una tradició, tot s’ha aconseguit així.

Ha augmentat la presencia de la droga? Com es nota?

Si, després de l’estiu, diverses fonts ens han alertat que ha augmentat la presencia de xeringues al terra. El centre mèdic de Xafarines detecta més casos de drogoaddicció. Això està estretament relacionat amb l’augment de la pobresa.

A Nou Barris, als anys 80, quan jo era petita, la droga era una cosa normal.  Semblava que desapareixia, però al 2001 va començar la destrucció de Can Tunis, barriada i important punt de vendes de drogues, això va revifar la venda a Nou Barris. Al 2005 va tornar a desaparèixer, per una presencia major de la policia i una millora de les condicions de vida.

Des de l’AV es reclama un pla de drogues de ciutat eficient. Es demanen més serveis com una narcosala, encara que aquests equipaments creïn discrepàncies entre els veïns. És un problema de salut pública, i s’han d’evitar les infeccions.

Cercavila-Nou-Barris-ENRIC-CATALA_EDIIMA20141103_0563_5

Eldiario.es 21/11/2014

Quina seria la solució per evitar els desnonaments?

Un informe del síndic de Greuges proposa una sèrie de punts, i a la vegada xarxes com 500×20 o la PAH, amb poca presencia al districte, presenten solucions. El problema principal és la falta de voluntat. Hi ha pisos buits i al mateix temps es fan fora de casa a famílies senceres sense donar-los una alternativa viable. S’està gestionant la misèria, enlloc d’acabar amb ella. Es donen solucions temporals i gens eficients. En alguns casos extrems s’ha arribat a separar una família que no estava desestructurada. La salut dels infants és el primer, per això en ocasions s’han cuidat als infants i als pares no.

Quantes famílies calculeu que no tindran aigua, gas i/o llum aquest hivern?

No hi ha dades de res. Sabem que passarà, perquè els veïns venen a dir-nos-ho però no podem quantificar-ho per una manca d’estudi. Només ens podem fixar en el nombre d’ajuts que es donen.

Prosperitat, reflex del districte (1)

avprospe

Associació de veïns de la Prosperitat

Arran de la greu situació del districte, vaig decidir entrevistar algú que pogués fer un bon anàlisi. Després de contactes amb el Casal de la Prosperitat i l’Associació de Veïns de la Prosperitat vaig aconseguir parlar amb Carolina Recio, veïna implicada en molts moviments socials.

Quan sorgeix l’Associació de Veïns? Per què?

Neix com a moviment veïnal de tot Nou Barris cap al final de la dictadura franquista. Va ser el resultat de diversos moviments antifeixistes que es van ajuntar per fer front a les necessitats del barri. Per tant, el naixement del moviment veïnal a Nou Barris, i per tant també a la Prosperitat, és la confluència de l’esquerra antifeixista. Esquerra, que a Nou Barris especialment, estava formada per emigrants de totes les regions d’Espanya.

Quan apareixen els primers ajuntaments democràtics està tot per fer al barri, i tot el que tenim ara és gràcies a la lluita veïnal. Els més vells serien els indicats per parlar de totes les lluites que es van portar llavors.

Ara, els veïns es senten representats per l’Associació de Veïns?

Som part de diferents xarxes veïnals que lluiten per la millora del barri, i mantenim un bon contacte amb els diferents casals, que són indispensables. Per tant tenim una bona cohesió amb el teixit associatiu del barri. Els veïns venen a demanar-nos ajut, això es mostra de la nostra integració.

Què fa l’Associació de Veïns pel barri?

Moltes coses. Setmanalment realitzem una junta oberta on els veïns ens presenten els seus problemes. Nosaltres com a AV, sempre donem resposta. Si no tenim la solució a la demanda, acompanyem, donem els mitjans perquè aquella persona trobi el canal per satisfer els seus problemes. Intervenim a tots nivells, des d’un avi que té problemes amb la veïna, fins a una família que serà desnonada la setmana següent.

STOP - 37

Associació de veïns de la Prosperitat

Informem de tot allò que afecta als veïns. Per exemple quan hi ha alguna obra al barri, l’AV estem a sobre perquè l’Ajuntament ens doni informació. Si algun cop  es nega a fer una reunió amb els veïns per explicar el projecte, la nostra funció és pressionar a l’Ajuntament. Som els interlocutors amb l’Ajuntament. Proposem línies de treball i les demandes que ens presenta el veïnat. Sempre fem una assemblea abans de prendre decisions cabdals.

Volem que la qualitat de vida dels nostres veïns sigui la millor possible, per això tenim molts fronts oberts: el casal de Joves, que segueix estan en barracots, l’Auditori, no n’hi ha cap, Víctor Català, l’escola no té espai, així fins arribar a una reivindicació històrica com la de la residencia del carrer Molí. Fa 20 anys que demandem aquest equipament, i tot i que està construït no el volen obrir. És la campanya més forta del moment.

prospe_02

Associació de veïns de la Prosperitat

Com és la relació amb l’Ajuntament?

Molt dolenta, ha empitjorat aquesta última legislatura. S’estaven portant unes polítiques de ciutat que no ens agradaven, però des de les últimes eleccions el contacte amb l’Ajuntament és mínim. No s’ha invertit res en el barri, de totes les millores només s’ha reformat el poliesportiu Valldaura.

En el cas de la residencia, fa 3 anys que està construït l’edifici. Vam aconseguir el permís per entrar-hi i està totalment equipat. No el volen obrir perquè diuen que no hi ha diners. A Barcelona hi ha 7000 persones en llista d’espera, Barcelona no es pot permetre tenir una residencia tancada.

El districte de Nou Barris (13 barris) té 6 dels barris més pobres de la ciutat, i és un dels que rep menys inversió. Nou Barris concentra el 25% dels desnonaments. Per això a nivell de districte s’ha endegat una campanya per mostrar tots els problemes que hi ha al districte, i visibilitzar que l’Ajuntament no té les eines per fer un anàlisi adient. S’anomena “No és pobresa, és injustícia”, i l’ha porta a terme “Nou Barris cabrejada diu prou!

residencia_0

Associació de veïns de la Prosperitat

L’Ajuntament dona alguna mena de subvenció a l’Associació de Veïns?

Si, 1000 euros anuals, dels 1500 que rebíem abans. L’Ajuntament té una sala a la planta del carrer destinada a projectes d’ocupació, que encara no ha utilitzat. Per això paga les despeses corrents (aigua i llum). L’associació es manté gràcies a l’aportació dels socis i la loteria de Nadal.

L’empobriment del barri, la droga, els desnonaments i la pobresa energètica en la continuació de l’entrevista.

Sant Xibeco, sant de barri!

10547425_555285811284874_4511481383382385859_n

Raúl Díaz

Sant Xibeco, el sant més popular del districte, ha omplert els carrers d’alegria. Del 14 a 16 de novembre, el barri de la Prosperitat només va resar al sant de la Xibeca. “L’obertura de la capella” al Casal de Joves de la Prosperitat va iniciar una festivitat carregada d’alcohol i alegria. El Casal de la Prosperitat i el Casal de Joves de la Prosperitat cedeixen els espais per desenvolupar les activitats organitzades per una comissió de voluntaris. Durant tot el cap de setmana s’han celebrat diversos actes lúdics on la música i la cervesa va ser el gran atractiu per tots aquells que es van animar a gaudir de la festa popular. Una gran traca va donar per tancat un cap de setmana ple de bons moments.

“Sant Xibeco neix fa 13 anys com una gran blasfèmia”, assegura uns dels participants a l’acte. Per què la Xibeca i no una altra beguda alcohòlica o un altre objecte? “La Xibeca és l’alcohol més barat”, així es resumeix tot el que representa des d’un punt de vista sociològic aquesta festa. Un barri humil, treballador, però sobretot alegre, volia passar-ho bé. D’aquestes premisses neix la veneració a una cervesa popular, que omple d’alegria els carrers i fa oblidar els problemes quotidians, i des de fa poc buida les butxaques amb multes de civisme.

13 anys fa que uns joves van decidir emular les processions catòliques, però es van oblidar la virtut i la pulcritud. Cercatasques, anar de bar a bar al ritme de la música, i concerts són les propostes que cada any San Xibeco venera. Una versió pagana que també té els seus evangelis: “San Xibeco que estás en los bares, santificado sea tu nombre, hágase tu voluntad,y déjanos tu ebriedad…”

1511453_10205255124400665_5494139319137755950_n

Àngel Sànchez

Com es demostra dia darrere dia, setmana darrere setmana, les classes populars, tot i ser les més afectades per qualsevol situació econòmica desfavorable, segueixen sent dignes i amb un esperit festiu indestructible.

Jazz pel barri!

2 Jazz

Ateneu Popular de 9Barris

Jazz i còctels van envair la nit de l’Ateneu Popular de Nou Barris. El passat 7 de novembre a les 22 hores, Saphie Wells & The Swing Cats van delectar a un públic entregat. Les entrades eren gratuïtes, l’Ateneu i el Taller de Músics van facilitar que tothom pogués gaudir de la veu melòdica de Wells.

Saphie Wells és una cantant peruana (Lima) que des de ben petita va gaudir de la música gràcies a la seva família. La seva formació musical és amplia i variada, combinada entre Perú i Barcelona.  A Barcelona va cursar els seus estudis al “Taller de Músics”, el qual ha col·laborat en l’últim acte de la cantant. Ser descendent d’afroamericans, i viure al Perú, un país amb una forta cultura indígena, ha permès a Wells obtenir un estil propi i diferent.

Participa en diversos projectes sempre amb un estil jazzístic particular. Saphie Wells & The Swing Cats que va tocar a l’Ateneu, és una d’aquestes bandes musicals. Temes clàssics de jazz en format acústic són el seu repertori, on no hi falten cançons de Billie Holiday, Ella Fitzgerald o Chet Baker. Altres projectes: Saphie Wells Trio, SW Project i Abbor, dels quals trobareu més informació clicant a sobre.

La Fundació Privada el Taller de Músics on Wells va estudiar ja té 11 anys d’antiguitat. La seva creació pretén “ensenyar, interpretar i difondre la música popular contemporània”, des del jazz fins el flamenc passant pel rock. Té tot tipus de plataformes (orquestres, grups musicals) per tal materialitzar els seus objectius. Des de 2009 és una Escola d’Estudis Superiors, per tant els estudiants poden obt enir el Títol Superior de Música.

2 Saphie-Wells-Project-e1376410639225

Saphie Wells