Ricard Fernàndez

Avui entrevisto a Ricard Fernàndez Valentí, soci actiu en l’arxiu històric Roquetes-Nou Barris.

L’entrevista en format original aquí.

 

De quan data l’arxiu d’història de Roquetes Nou Barris?

De l’any 1983, quan Nou Barris encara no era un districte, sinó barris del nord de Sant Andreu. El van fundar un grup de veïns i veïnes de Nou Barris.

Per què es funda aquest arxiu?

Alguns veïns estaven sensibilitzats amb la manca de memòria històrica dels barris. Corria la idea del que li deien Nou Barris no tenia historia, que els barris s’havien format a partir dels anys 50. Mancava fomentar un sentiment de pertinença. A més a més calia conservar una història fins i tot mil·lenària, la parròquia de Sant Eulàlia data del segle X. El territori de Nou Barris tenia un patrimoni arquitectònic que corria el perill de desaparèixer, no es tenia en compte perquè no era una zona turística.

Per què es té la concepció que el barri neix als anys 50, llavors?

Ve una onada d’immigrants molt forta, acompanyada d’una forta especulació immobiliària. Els barris fins als anys 50 els barris estaven relativament urbanitzats, però hi havia molts boscos, molts camps de conreu i vinyes. Això desapareix en una dècada. Però abans de la massificació de la zona també hi havia història encara que no ho sembli.

Per què a Roquetes?

El grup de veïns eren de Roquetes. L’actual president és un dels fundadors. Es van instal·lar primer a l’Escola d’adults Freile, en una habitació de l’escola. Havien estat alumnes, i per això mantenien una molt bona relació. L’any 1994 l’Ateneu Popular de Nou Barris cedeix un espai més gran gràcies a la implicació que van tenir els fundadors en la reivindicació per aconseguir l’Ateneu. Després de 10 anys de negociacions amb l’ajuntament hem aconseguit instal·lar-nos a l’Espai Via Favència, que pertany a l’Ajuntament de Barcelona, i nosaltres cada any hem de presentar una exposició cultural.

Què heu aconseguit tots aquests anys?

Difondre la memòria històrica al barri, als veïns i a les institucions. L’Ajuntament ha acabat rehabilitant moltes obres arquitectòniques, que segons la nostra consideració era un patrimoni local.

Com es fa aquesta consideració?

A partir de les vivències de la gent, del que expliquen al voltant d’aquella font, d’aquell edifici, d’aquella escultura. En resum, de l’impacte que ha tingut pel barri i la importància històrica que ha tingut per la pel districte. Són elements que ajuden a construir la identitat del districte, per tant són subjectes de conservació i preservació.

El projecte del recull de fotografies, anomenat l’Abans de Nou Barris, com sorgeix?

La editorial Efados està realitzant una sèrie de volums de més de 800 pàgines i 1000 fotografies de diferents poblacions de Catalunya i districtes de Barcelona. Es van posar en contacte amb la nostra entitat perquè ens encarreguéssim d’aconseguir el material gràfic, i tot el que això comporta.

En quin moment es troba aquest projecte?

Ja està acabat. Portem realitzant-lo des de l’any passat. Ara ja es pot trobar en una sèrie de llibreries.

Com heu aconseguit totes aquestes fotografies?

Per dos vies, les fotografies inèdites, de les que no en teníem consciència, les han aportat els veïns. L’altra, i la més abundant, és del fons documental de l’arxiu. Actualment tenim unes 25000 fotografies.

Quina època mostren les fotografies del llibre?

La col·lecció va des de 1890-1984. L’any 1984 és quan es reconeix Nou Barris com a districte. Nou Barris formava part de Sant Andreu, mentre que Nou Barris era la zona 9B de Barcelona, Sant Andreu era la 9A. Antigament érem les afores de Sant Andreu.

Aquest és el motiu de que es digui Nou Barris?

No, el nom del districte prové de l’Associació de Veïns fundada l’any 1970. Aquesta AV aglutinava nou barriades del nord de Sant Andreu (Vallbona, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Roquetes, Verdum, Prosperitat i Guineueta). Els altres barris que conformen l’actual districte de Nou Barris, pertanyien a una altra AV.

Les noves tecnologies han facilitat el vostre treball?

Han facilitat la difusió de les nostres activitats i el nostre treball, és molt més ràpid. Actualment ens segueixen 1035 persones a Facebook, i mantenim una actualització constant del nostre blog. El que no hem modificat ha estat la nostra forma d’arxivar no ha canviat. És un sistema senzill però que ens ha proporcionat bons resultats. L’únic que hem fet ha estat informatitzar bona part del nostre fons documental. Hem digitalitzat pel·lícules antigues (Sistema Beta, VHS, o Super 8), enregistraments sonors, i moltes fotografies.

Abans com ho fèieu per difondre el vostre treball?

Mitjançant la revista de l’arxiu, que encara avui distribuïm. És semestral, i consta de l’editorial, de les nostres activitats, les entrevistes que ens han fet, articles d’història local, hi ha el racó del poeta. Hi ha un encarregat de coordinar l’elaboració dels continguts i un altre de la seva maquetació. Qualsevol soci pot escriure un article, però no tothom ho fa. La majoria tenim una especialitat, la meva és transports i història local. Sóc llicenciat en geografia, i he publicat 8 llibres. També tinc un blog, on escric articles de les meves especialitats: el tramvia 83.

Quins projectes esteu fent, o heu fet últimament?

Dediquem el curs a un tema concret. Al 2014 hem treballat sobre els personatges històrics de Nou Barris. L’any que ve està dedicat a l’Institut Mental de la Santa Creu, que ara és la Seu del Districte. Es compleixen 100 anys de la seva finalització.

Què teniu pensat fer?

Visites a l’interior del que queda del mental. Alguna xerrada, d’antics empleats, o antics ingressats. Perquè aportin la seva visió. I per descomptat fer una recerca històrica, sempre hi ha coses que no sabem. Hi ha molta història que investigar.

D’on extrèieu la vostra Informació?

De l’arxiu administratiu de Barcelona i sobretot de les donacions que han fet els veïns. Nosaltres tenim més documentació que l’arxiu del districte per aquest motiu.

Com podeu demostrar que el que dieu és verídic?

Contrastant les fonts, i fent una recerca acurada. A més a més, els testimonis vivents ens proporcionen detalls que ajuden a aquesta tasca.

En l’assistència a les activitats sí. Organitzem passejades temàtiques del barris (Guerra Civil, masies, del patrimoni, de les lluites veïnals); rutes per Collserola, ja que ha estat un lloc que ha condicionat molt la vidadel barri; histories de cafè: tertúlies on va gent gran a aportar el seu testimoni sobre la historia dels barris del districte,  o passem pel·lícules o documental on surti Nou Barris.