Continuant el repàs històric de les últimes entrades, avui parlarem de les lluites socials del nostre barri. Albert Recio, llicenciat en Economia, professor de la UAB i militant històric del moviments socials és la persona escollida per fer-nos cinc cèntims del passat i el present de les lluites veïnals.

Has nascut fora de Catalunya?

No, jo sempre he viscut aquí

Sempre a Barcelona?

Carrer Simancas, Nou Barris. Educación transformadora

Carrer Simancas, Nou Barris. Educación transformadora

Si, jo sóc de Gràcia

Com has acabat a Nou Barris?

Una mica per accident. Jo ja de jove tenia uns ideals d’esquerres, i Gràcia se m’havia quedat petit. Així que amb un amic vam decidir anar a viure fora del barri, i per situacions de la vida vam acabar aquí.

Per què, després de tants anys segueixes vivint aquí?

Nou Barris em va fascinar, era el que jo estava buscant.

Et vas quedar per la gent?

I tant, tot el moviment social, la solidaritat, tot això va fer que formés la meva família aquí. Ara ja porto uns quaranta anys, i no em plantejo tornar a canviar de barri o ciutat.

Durant el franquisme hi havia un moviment estudiantil fort?

Sí, a partir dels anys 60 comença a revifar tot l’esperit reivindicatiu, suposo que per l’intent del règim de no semblar una dictadura. Diria que al 1968 vaig començar a militar, amb 18 anys.

Què et va portar a militar?

Jo vinc d’una família obrera, encara que mai havien estat afiliats sempre hi havia un sentiment de classe. Junt amb això, l’impacte de la primavera del 68 francesa a les universitats va ser molt forta. També participava en una associació excursionista, i això de fer reunions ho portava molt per la mà. Per tant hi havia tots els ingredients perquè jo comencés aquesta etapa.

Vaga a l'empresa Harry Walker, 1971. Arxiu històric Roquetes Nou Barris

Vaga a l’empresa Harry Walker, 1971. Arxiu històric Roquetes Nou Barris

Per què ha seguit militant?

Per convicció

Quin canvi hi ha pel districte del franquisme a la democràcia?

A nivell de llibertats hi ha una gran millora, la policia ja no venia a gairebé cada assemblea a dissoldre-la. A nivell de polítiques també ha millorat, encara que hi ha coses que demanàvem als anys 70, com una biblioteca pel barri, i encara no ho tenim. Tot i això ha millorat, quan jo vaig arribar el districte estava a mig fer: hi havia molts carrers sense asfaltar, problemes de mobilitat…

Eren legals les assemblees?

Eren legals les Associacions de Veïns, com el sindicat franquista a les fàbriques, que van ser creats a partir dels anys 60 per tal de mostrar la cara amable del règim. L’organització d’aquestes associacions, però, va permetre a molta gent d’esquerres utilitzar aquesta legalitat franquista per introduir les seves idees, i començar a organitzar-se.

Segueix l’entrevista aquí!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s