Carolina Recio

Arran de la greu situació del districte, vaig decidir entrevistar algú que me’n pogués fer un bon anàlisi. Després de contactes amb el Casal de la Prosperitat i l’Associació de Veïns de la Prosperitat vaig aconseguir parlar amb Carolina Recio, veïna implicada en molts moviments socials.

L’entrevista en format original aquí.

 

Quan sorgeix l’Associació de Veïns? Per què?

Neix com a moviment veïnal de tot Nou Barris cap al final de la dictadura franquista. Va ser el resultat de diversos moviments antifeixistes que es van ajuntar per fer front a les necessitats del barri. Per tant, el naixement del moviment veïnal a Nou Barris, i per tant també a la Prosperitat, és la confluència de l’esquerra antifeixista. Esquerra, que a Nou Barris especialment, estava formada per emigrants de totes les regions d’Espanya.

Quan apareixen els primers ajuntaments democràtics està tot per fer al barri, i tot el que tenim ara és gràcies a la lluita veïnal. Els més vells serien els indicats per parlar de totes les lluites que es van portar llavors.

Ara, els veïns es senten representats per l’Associació de Veïns?

Som part de diferents xarxes veïnals que lluiten per la millora del barri, i mantenim un bon contacte amb els diferents casals, que són indispensables. Per tant tenim una bona cohesió amb el teixit associatiu del barri. Els veïns venen a demanar-nos ajut, això es mostra de la nostra integració.

Què fa l’Associació de Veïns pel barri?

Moltes coses. Setmanalment realitzem una junta oberta on els veïns ens presenten els seus problemes. Nosaltres com a AV, sempre donem resposta. Si no tenim la solució a la demanda, acompanyem, donem els mitjans perquè aquella persona trobi el canal per satisfer els seus problemes. Intervenim a tots nivells, des d’un avi que té problemes amb la veïna, fins a una família que serà desnonada la setmana següent.

Informem de tot allò que afecta als veïns. Per exemple quan hi ha alguna obra al barri, l’AV estem a sobre perquè l’Ajuntament ens doni informació. Si algun cop  es nega a fer una reunió amb els veïns per explicar el projecte, la nostra funció és pressionar a l’Ajuntament. Som els interlocutors amb l’Ajuntament. Proposem línies de treball i les demandes que ens presenta el veïnat. Sempre fem una assemblea abans de prendre decisions cabdals.

Volem que la qualitat de vida dels nostres veïns sigui la millor possible, per això tenim molts fronts oberts: el casal de Joves, que segueix estan en barracots, l’Auditori, no n’hi ha cap, Víctor Català, l’escola no té espai, així fins arribar a una reivindicació històrica com la de la residencia del carrer Molí. Fa 20 anys que demandem aquest equipament, i tot i que està construït no el volen obrir. És la campanya més forta del moment.

Com és la relació amb l’Ajuntament?

Molt dolenta, ha empitjorat aquesta última legislatura. S’estaven portant unes polítiques de ciutat que no ens agradaven, però des de les últimes eleccions el contacte amb l’Ajuntament és mínim. No s’ha invertit res en el barri, de totes les millores només s’ha reformat el poliesportiu Valldaura.

En el cas de la residencia, fa 3 anys que està construït l’edifici. Vam aconseguir el permís per entrar-hi i està totalment equipat. No el volen obrir perquè diuen que no hi ha diners. A Barcelona hi ha 7000 persones en llista d’espera, Barcelona no es pot permetre tenir una residencia tancada.

El districte de Nou Barris (13 barris) té 6 dels barris més pobres de la ciutat, i és un dels que rep menys inversió. Nou Barris concentra el 25% dels desnonaments. Per això a nivell de districte s’ha endegat una campanya per mostrar tots els problemes que hi ha al districte, i visibilitzar que l’Ajuntament no té les eines per fer un anàlisi adient. S’anomena “No és pobresa, és injustícia”, i l’ha porta a terme “Nou Barris cabrejada diu prou!”

L’Ajuntament dona alguna mena de subvenció a l’Associació de Veïns?

Si, 1000 euros anuals, dels 1500 que rebíem abans. L’Ajuntament té una sala a la planta del carrer destinada a projectes d’ocupació, que encara no ha utilitzat. Per això paga les despeses corrents (aigua i llum). L’associació es manté gràcies a l’aportació dels socis i la loteria de Nadal.

L’empobriment al barri segons les xifres és evident, com es nota?

Els veïns cada cop venen més sovint a demanar-nos ajut. La majoria són aturats de llarga durada, que moltes vegades superen la cinquantena d’edat. La vocalia de sanitat té indicis de que la salut del barri està empitjorant. La gent està deixant d’anar al CAP perquè li recepten medicaments que no es poden pagar. Cada vegada més es detecten problemes en les dietes alimentaries. Els casos de malalties mentals ha augmentat. Els nens i nenes amb caries ha augmentat, ja que no tenen cobertura dental.

El Banc d’Aliments ha triplicat la demanda de productes bàsics. Nou Barris és el districte amb més desnonaments de tot Barcelona, hi ha desnonaments per impagament del lloguer, no només de la hipoteca. Desnonaments que es produeixen sense una solució vàlida per les famílies.

L’augment de la pobresa ha augmentat l’associonisme?

Si, s’ha reforçat el teixit associatiu. No vol dir que siguem molts més a l’hora de fer les coses, vol dir que tenim una capacitat de convocatòria major. Això ha impulsat la “Campanya de Nou Barris cabrejada”. 100 entitats del barri han deixat de banda les seves diferencies i han sumat per un projecte comú. La lluita al districte és una tradició, tot s’ha aconseguit així.

Ha augmentat la presencia de la droga? Com es nota?

Si, després de l’estiu, diverses fonts ens han alertat que ha augmentat la presencia de xeringues al terra. El centre mèdic de Xafarines detecta més casos de drogoaddicció. Això està estretament relacionat amb l’augment de la pobresa.

A Nou Barris, als anys 80, quan jo era petita, la droga era una cosa normal.  Semblava que desapareixia, però al 2001 va començar la destrucció de Can Tunis, barriada i important punt de vendes de drogues, això va revifar la venda a Nou Barris. Al 2005 va tornar a desaparèixer, per una presencia major de la policia i una millora de les condicions de vida.

Des de l’AV es reclama un pla de drogues de ciutat eficient. Es demanen més serveis com una narcosala, encara que aquests equipaments creïn discrepàncies entre els veïns. És un problema de salut pública, i s’han d’evitar les infeccions.

Quina seria la solució per evitar els desnonaments?

Un informe del síndic de Greuges proposa una sèrie de punts, i a la vegada xarxes com 500×20 o la PAH, amb poca presencia al districte, presenten solucions. El problema principal és la falta de voluntat. Hi ha pisos buits i al mateix temps es fan fora de casa a famílies senceres sense donar-los una alternativa viable. S’està gestionant la misèria, enlloc d’acabar amb ella. Es donen solucions temporals i gens eficients. En alguns casos extrems s’ha arribat a separar una família que no estava desestructurada. La salut dels infants és el primer, per això en ocasions s’han cuidat als infants i als pares no.

Quantes famílies calculeu que no tindran aigua, gas i/o llum aquest hivern?

No hi ha dades de res. Sabem que passarà, perquè els veïns venen a dir-nos-ho però no podem quantificar-ho per una manca d’estudi. Només ens podem fixar en el nombre d’ajuts que es donen.