Nou Barris també té història (2)

Les noves tecnologies han facilitat el vostre treball?

Han facilitat la difusió de les nostres activitats i el nostre treball, és molt més ràpid. Actualment ens segueixen 1035 persones a Facebook, i mantenim una actualització constant del nostre blog. El que no hem modificat ha estat la nostra forma d’arxivar no ha canviat. És un sistema senzill però que ens ha proporcionat bons resultats. L’únic que hem fet ha estat informatitzar bona part del nostre fons documental. Hem digitalitzat pel·lícules antigues (Sistema Beta, VHS, o Super 8), enregistraments sonors, i moltes fotografies.

Arxiu històric Roquetes-Nou Barris

Revista amb història. Jaume Gil

Abans com ho fèieu per difondre el vostre treball?

Mitjançant la revista de l’arxiu, que encara avui distribuïm. És semestral, i consta de l’editorial, de les nostres activitats, les entrevistes que ens han fet, articles d’història local, hi ha el racó del poeta. Hi ha un encarregat de coordinar l’elaboració dels continguts i un altre de la seva maquetació. Qualsevol soci pot escriure un article, però no tothom ho fa. La majoria tenim una especialitat, la meva és transports i història local. Sóc llicenciat en geografia, i he publicat 8 llibres. També tinc un blog, on escric articles de les meves especialitats: el tramvia 83.

Quins projectes esteu fent, o heu fet últimament?

Dediquem el curs a un tema concret. Al 2014 hem treballat sobre els personatges històrics de Nou Barris. L’any que ve està dedicat a l’Institut Mental de la Santa Creu, que ara és la Seu del Districte. Es compleixen 100 anys de la seva finalització.

Institut mental de la santa creu

Institut mental de la Santa Creu. Fons fotogràfic. Arxiu històric de l’hospital de la Santa Creu

Què teniu pensat fer?

Visites a l’interior del que queda del mental. Alguna xerrada, d’antics empleats, o antics ingressats. Perquè aportin la seva visió. I per descomptat fer una recerca històrica, sempre hi ha coses que no sabem. Hi ha molta història que investigar.

D’on extrèieu la vostra Informació?

De l’arxiu administratiu de Barcelona i sobretot de les donacions que han fet els veïns. Nosaltres tenim més documentació que l’arxiu del districte per aquest motiu.

Com podeu demostrar que el que dieu és verídic?

Contrastant les fonts, i fent una recerca acurada. A més a més, els testimonis vivents ens proporcionen detalls que ajuden a aquesta tasca.

En l’assistència a les activitats sí. Organitzem passejades temàtiques del barris (Guerra Civil, masies, del patrimoni, de les lluites veïnals); rutes per Collserola, ja que ha estat un lloc que ha condicionat molt la vidadel barri; histories de cafè: tertúlies on va gent gran a aportar el seu testimoni sobre la historia dels barris del districte,  o passem pel·lícules o documental on surti Nou Barris.

Nou Barris també té història (1)

Avui entrevisto a Ricard Fernàndez Valentí, soci actiu en l’arxiu històric Roquetes-Nou Barris.

De quan data l’arxiu d’història de Roquetes Nou Barris?

De l’any 1983, quan Nou Barris encara no era un districte, sinó barris del nord de Sant Andreu. El van fundar un grup de veïns i veïnes de Nou Barris.

Per què es funda aquest arxiu?

Alguns veïns estaven sensibilitzats amb la manca de memòria històrica dels barris. Corria la idea del que li deien Nou Barris no tenia historia, que els barris s’havien format a partir dels anys 50. Mancava fomentar un sentiment de pertinença. A més a més calia conservar una història fins i tot mil·lenària, la parròquia de Sant Eulàlia data del segle X. El territori de Nou Barris tenia un patrimoni arquitectònic que corria el perill de desaparèixer, no es tenia en compte perquè no era una zona turística.

Torre Baró 20 abril 1937

Maniobres militars durant la Guerra Civil a Torre Baró. Arxiu històric Roquetes-Nou Barris

Per què es té la concepció que el barri neix als anys 50, llavors?

Ve una onada d’immigrants molt forta, acompanyada d’una forta especulació immobiliària. Els barris fins als anys 50 els barris estaven relativament urbanitzats, però hi havia molts boscos, molts camps de conreu i vinyes. Això desapareix en una dècada. Però abans de la massificació de la zona també hi havia història encara que no ho sembli.

Per què a Roquetes?

El grup de veïns eren de Roquetes. L’actual president és un dels fundadors. Es van instal·lar primer a l’Escola d’adults Freile, en una habitació de l’escola. Havien estat alumnes, i per això mantenien una molt bona relació. L’any 1994 l’Ateneu Popular de Nou Barris cedeix un espai més gran gràcies a la implicació que van tenir els fundadors en la reivindicació per aconseguir l’Ateneu. Després de 10 anys de negociacions amb l’ajuntament hem aconseguit instal·lar-nos a l’Espai Via Favència, que pertany a l’Ajuntament de Barcelona, i nosaltres cada any hem de presentar una exposició cultural.

Ciutat Meridiana 2

Construcció de Ciutat Meridiana. Arxiu històric Roquetes-Nou Barris

Què heu aconseguit tots aquests anys?

Difondre la memòria històrica al barri, als veïns i a les institucions. L’Ajuntament ha acabat rehabilitant moltes obres arquitectòniques, que segons la nostra consideració era un patrimoni local.

Com es fa aquesta consideració?

A partir de les vivències de la gent, del que expliquen al voltant d’aquella font, d’aquell edifici, d’aquella escultura. En resum, de l’impacte que ha tingut pel barri i la importància històrica que ha tingut per la pel districte. Són elements que ajuden a construir la identitat del districte, per tant són subjectes de conservació i preservació.

El projecte del recull de fotografies, anomenat l’Abans de Nou Barris, com sorgeix?

La editorial Efados està realitzant una sèrie de volums de més de 800 pàgines i 1000 fotografies de diferents poblacions de Catalunya i districtes de Barcelona. Es van posar en contacte amb la nostra entitat perquè ens encarreguéssim d’aconseguir el material gràfic, i tot el que això comporta.

portada_labans_de_nou_barris_139

Portada de l’Abans de Nou Barris. Editorial Efadós.

En quin moment es troba aquest projecte?

Ja està acabat. Portem realitzant-lo des de l’any passat. Ara ja es pot trobar en una sèrie de llibreries.

Com heu aconseguit totes aquestes fotografies?

Per dos vies, les fotografies inèdites, de les que no en teníem consciència, les han aportat els veïns. L’altra, i la més abundant, és del fons documental de l’arxiu. Actualment tenim unes 25000 fotografies.

Quina època mostren les fotografies del llibre?

La col·lecció va des de 1890-1984. L’any 1984 és quan es reconeix Nou Barris com a districte. Nou Barris formava part de Sant Andreu, mentre que Nou Barris era la zona 9B de Barcelona, Sant Andreu era la 9A. Antigament érem les afores de Sant Andreu.

Aquest és el motiu de que es digui Nou Barris?

No, el nom del districte prové de l’Associació de Veïns fundada l’any 1970. Aquesta AV aglutinava nou barriades del nord de Sant Andreu (Vallbona, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Roquetes, Verdum, Prosperitat i Guineueta). Els altres barris que conformen l’actual districte de Nou Barris, pertanyien a una altra AV.

Vols seguir l’entrevista? Aquí

Fotoperiodismo, vida y pasión (2)

  ¿Qué puedes decir de la prensa actual?

Estos últimos años no he podido seguir la evolución de la prensa en detalle. Una cosa puedo decir seguro, como ciudadano avanzado en estos temas, la percepción de la sociedad es totalmente manipulable.

BRIMO-Jesús-Pastor

El lenguaje de la violencia. Barcelona. Jesús Pastor

¿Por ejemplo?

En junio de 2011 se rodeaba el Parlament de Catalunya y Artur Mas entraba en helicóptero para aprobar el recorte presupuestario más grande de la democracia catalana. Este año se aprobarán unos presupuestos similares, con recortes sociales brutales y nadie irá a rodear el Parlament. Ahora el enemigo es otro.

¿Cómo lo notas como fotoperiodista?

Últimamente no he visto cargas policiales, las unidades antidisturbios no se dejan ver en según qué protestas, en la V por ejemplo. En manifestaciones que cuestionan el poder y las institucionesel despliegue policial es intimidatorio. Pero los antidisturbios crean mala imagen y la Generalitat no se lo puede permitir en las manifestaciones nacionalistas.

No eres nacionalista

Los nacionalismos suelen ser temas complicados, por eso me gustan. El tema catalán es muy complicado, pero está dejando de banda todos los problemas sociales que hay en Cataluña. Mas quiere que nos olvidemos de la ideologías. Mientrastanto un amigo ha de esperarse más de un año para operarse el menisco, irá cojo durante un año. El President nunca ha vivido en Nou Barris, y no sabe lo que es eso.

Imagen5

Indignados en el Parlament de Catalunya. Jesús Pastor

El periodismo está dentro de todo esto. La prensa hecha des de Cataluña, tiene un discurso monolítico sobre el independentismo, TV3 en especial. Me gustaría ver que hay una pluralidad de voces, y muchas opiniones diversas. Ningún periodista incomoda al presidente cuando dice que nos olvidemos de las ideologías, y que nos esperemos 18 meses más. Mas tiene responsabilidades, no toda la culpa es de Madrid.

No eres nacionalista, ¿qué eres? Los que son visibilizados como contrarios a Mas parece que seamos todos conservadores. Yo soy de izquierdas convencido, pero no puedo criticar al President sin ser acusado de anticatalanista.

¿La información se puede considerar un producto?

Considerar información como un producto es algo peligroso, muy peligroso. La información es información. No se puede vivir del aire, pero teniendo en cuenta esto.

¿Cuál es valor diferencial de una foto?

A nivel informativo no hay diferencias en las fotos. A nivel documental i a nivel compositivo sí. Una gran fotografía la puede hacer todo el mundo una vez. Para construir grandes fotografías, fotografías que emocionen de manera continuada, tienes que saber. Yo no creo que llegue a hacer 1000 buenas fotos en mi vida, ni 100, pero hay que intentarlo… Además hay un tema de profesión y de veracidad.

¿Es posible ganar dinero con el fotoperiodismo en España?

Vivir del fotoperiodismo ahora está muy complicado. Pero puedes hacer muchas cosas. Como free lance en muchas ocasiones no vendes los trabajos que ya has hecho. Trabajas sin ninguna seguridad de que te las compren. Lo haces porque te interesa el mundo en el que vives, porque te gusta lo que haces…

TwitterImagen6

La información que se nos proporciona los grandes medios son las migas de pan para el pájaro de Twitter. Tenemos la sensación de estar muy bien informados pero yo lo dudo.

¿Cómo diferencias tu producto en Internet?

Internet, tiene mucho ruido, has de discernir entre entre la información y la propaganda. Tienes que evitar el espectáculo, ofrecer cierta calidad para ser creíble, aunque al final siempre implique una cuestión de fe. Yorokubu o Jotdown, son portales que realizan buenos reportajes y entrevistas. Estos pueden ser buenos modelos. Lo complicado será hacerlos rentables.

¿Qué hemos de hacer con todo esto?

El papel del periodismo será limpiar todo el ruido. Se tendrá que focalizar a quien quieres informar, dividir por sectores al público y localizar el tuyo. Ya lo hacían los reporteros clásicos en los grandes medios, Günter Wallraff, Kapuściński, Bru Rovira…

¿Qué es para ti el periodismo?

Una excusa para conocer e intentar entender el mundo, fotografiarlo o escribirlo  con  misma intensidad.

Fotoperiodismo, vida y pasión (1)

Hoy entrevisto a Jesús G. Pastor, “fotógrafo autodidacta nacido en Barcelona, que ha publicado en el ámbito nacional e internacional (Público, La Vanguardia, Sunday Times, Wall Street Journal, Africa Travel Magazine…) colaborando en el campo del fotoperiodismo con ONGs como Amnistía Internacional y agencias como Corbis, Demotix, Scanpix, 50&Più y Global Voices.”  Pastor es un fotoperiodista nacido en la Trinidad (Nou Barris), que despertó mi inquietud gracias a su página web.

Te has mudado del barrio

Si, hace más de una década. Alguno de estos diez años viajé por Asia y Oriente Medio. Ya hace cuatro que volví de mis viajes, y he ido cambiando de vivienda. Siempre por el centro de Barcelona. Ahora hace seis meses que no visito la Trini

¿Cómo lo viste?

Nou Barris siempre ha vivido con el eje de clases sociales, es un barrio de clase media-baja, trabajadora con problemas sociales. Sin problemas de convivencia, pero con un maltrato institucional histórico. Ya venía maltrecho de antes, supongo que ahora será peor. A la gente, cuanto más pobre, más fácil e impune suele ser maltratarla.

Imagen1

Superviviente de una mina antipersona. Kosovo. Jesús Pastor

¿Qué estudiaste?

Periodismo en la UAB, pero lo dejé para irme de voluntario a Bosnia y Hercegovina durante la guerra de los Balcanes. Trabajé como voluntario sobre todo con víctimas de minas antipersona.

¿No tocaste el periodismo?

Publiqué poca cosa, pero aprendí algunas cosas que al principio es difícil gestionar. Hice un reportaje sobre la guerra en Kosovo. Lo publiqué en un dominical, con unas fotos en blanco y negro, muy buenas, hechas por Ann Christine Woehrl. Era un reportaje de drama humano, de dolor, y al lado había un anuncio de cosméticos, a página completa y a color, con una mujer semidesnuda. En aquel entonces la prensa escrita ya sufría algunas contradicciones profundas y ahora el modelo está en pleno colapso. Los medios de comunicación de masas han sido, y siguen siendo, en demasiadas ocasiones,  la voz de su amo.

¿Algún ejemplo?

El caso paradigmático que os tendrían que enseñar es el del País. Cuando estudiaba aún se hablaba de un gran periódico. Vemos el titular de la muerte de la duquesa de Alba o Emilio Botín, y se llama rebeldes a unas de las personas que tienen más títulos nobiliarios y poder económico de Europa. Otra tendencia es el discurso antiinmigrante con titulares que dicen: “avalancha en la valla de Melilla” o “asalto a la valla”, cuando nosotros somos los que estamos arrasando en Europa. Mi hermana pequeña está trabajando en Munich, ella y la mitad de vuestra generación se irá, y no se habla de avalanchas.

Tanzania-Jesús-Pastor

“Lo mejor de los viajes es ver paisajes que te hipnotizan y encontrar hombres que te sorprenden”. Tanzania. Jesús Pastor

Has hablado de viajes

Después de trabajar como educador en prisiones, en RNE4, el diario Metro y Amnistía Internacional como periodista, me fui 3 años de viaje des de la India hasta Papua.

¿Qué aprendiste?

No es posible resumir tres años en un titular, inténtalo. Aprendí a vivir, a observar, cosa que en este mundo no se hace a menudo. Aprendí a través de la cámara, un magnífico pretexto para para conocer a la gente, para colarte en sus vidas. Cómo no, aprendí a lentamente desaprender mi forma de vida.

¿Cohíbe la cámara?

No son naturales estos objetos, igual que esta grabadora. Ahora la gente lo tiene como algo más normal, no se incomodan tanto como parece. Aunque se va a generar más conciencia de que es una cámara, las hay por todas partes. Habrá otras maneras de relacionarnos con las cámaras y con las imágenes.

Viajar tiene un coste económico

Es mucho más barato de lo que la gente cree. Si quieres ir a un hotel de lujo en Tailandia es caro, en esa misma isla puedes dormir por 3 euros. No tiene ningún mérito viajar, lo haces porque te gusta, porque te puede la curiosidad. Los que trabajan de 8 a 8 son los que realmente se merecen halagos. La gente corriente trabaja como animales de carga para comprarse un coche de 20-30 mil euros. Con ese dinero puedes viajar más de lo que tu cuerpo puede soportar.

Imagen3

Una de las muchas sonrisas posibles de Pakistán. Jesús Pastor

¿Es difícil conectar con estas sociedades tan diferentes?

Estas sociedades no son tan distintas, lo esencial es lo mismo, te amas, te odias, comes, duermes… en estos sitios maduré mi discurso apátrida. Cuando ves que tienen tantas cosas en común, ves que las barreras que se construyen a nivel político, son invenciones para hacerte más infeliz.

¿Por qué los seres humanos se hacen más infelices?

Estas sociedades no son tan distintas en lo profundo, lo esencial del ser humano es lo mismo en todas partes, amar, odiar, comer, dormir, contemplar… Supongo que viajando madura fácilmente el discurso apátrida, cuando ves que existen tantas cosas en común, entiendes que las barreras construidas a nivel político son invenciones, construcciones, como tantas otras. Las barreras nacionales se construyen por envidia y codicia, yo tengo estos recursos y tú no.Y no los quiero compartir. Armaré un ejército y construiré un muro por si se te ocurre venir… Supongo que mi concepción se aleja totalmente del concepto romántico de nación.

¿De dónde surge esta visión del nacionalismo?

La vida que yo he visto, la esencia del ser humano, es la misma. Un retrato mirando a cámara, te transmite lo mismo uno hecho aquí que en Afganistán. Que nos impacte más una tragedia a 20 min de nuestra casa no viene dada por nuestros genes territoriales, sino porque pensamos que podríamos haber sido nosotros. No sé, el impacto viene de una noticia viene dado por muchos factores, la vida es complicada, el periodista no puede esperar una respuesta simple. Quieres continuar la entrevista? Aquí

7700 problemes, cap solució

foto02_residencia

Protesta per l’obertura de la residència. Associació de Veïns i Veïnes de Prosperitat

En l’entrevista amb Carolina Recio vam tractar molts temes de manera superficial, en aquesta nova entrada vull aprofundir en el cas de la residencia del carrer Molí.

Fa 20 anys que els veïns de la Prosperitat van començar a reivindicar aquest equipament necessari per la qualitat de vida dels més vells. El 23% de la població de Nou Barris és gent de la tercera edat.

Gràcies a les reivindicacions veïnals l’equipament es va acabar de construir al 2011, totalment equipat segons indica l’Associació de Veïns en el seu butlletí informatiu. És una residencia per capacitat de 100 interns i 25 en qualitat de centre de dia. Aquesta residència a dia d’avui no ha obert les seves portes. L’equipament ha costat 11 milions d’euros. L’Ajuntament confirma que el trimestre del 2015, any d’eleccions municipals, s’obrirà el centre. S’utilitzaran 90 places de les 100 disponibles, 60 estaran destinades a acollir residents de la residència pública Layret que estarà en obres. Per tant, de les 100 places que es podrien ampliar només es creen 30 places noves.  L’Ajuntament no ha concretat si s’oferiran les 25 places de centre de dia.

residenciacartell

Cartell de la convocatoria de la protesta. Associació de Veïns i Veïnes de Prosperitat

Fa 20 anys a Barcelona governava el Partit Socialista de Catalunya, fins al maig de 2011 quan va guanyar Xavier Trias (CIU). Cal destacar que, tal com passava a escala autonòmica, ICV i ERC van col·laborar amb el govern del PSC. Per això sorprèn la clara aposta per l’equipament que fa ICV o el PSC de Nou Barris aquest any, vigília d’any d’eleccions. ICV diu que “La residència del carrer Molí ha d’obrir amb totes les places”, en un cartell on critica la gestió de CIU. El PSC va criticar en el Ple del Consell de Nou Barris de maig que la residència encara estigués tancada.

Barcelona té 7700 persones en llista d’espera per entrar a una residència. El govern de la ciutat i la Generalitat encara no han proposat una solució clara.

Prosperitat, reflex del districte (2)

logo_01

9Barris Cabrejada, diu prou!

Carolina Recio ens analitza des del carrer el barri.

L’empobriment al barri segons les xifres és evident, com es nota?

Els veïns cada cop venen més sovint a demanar-nos ajut. La majoria són aturats de llarga durada, que moltes vegades superen la cinquantena d’edat. La vocalia de sanitat té indicis de que la salut del barri està empitjorant. La gent està deixant d’anar al CAP perquè li recepten medicaments que no es poden pagar. Cada vegada més es detecten problemes en les dietes alimentaries. Els casos de malalties mentals ha augmentat. Els nens i nenes amb caries ha augmentat, ja que no tenen cobertura dental.

El Banc d’Aliments ha triplicat la demanda de productes bàsics. Nou Barris és el districte amb més desnonaments de tot Barcelona, hi ha desnonaments per impagament del lloguer, no només de la hipoteca. Desnonaments que es produeixen sense una solució vàlida per les famílies.

L’augment de la pobresa ha augmentat l’associonisme?

Si, s’ha reforçat el teixit associatiu. No vol dir que siguem molts més a l’hora de fer les coses, vol dir que tenim una capacitat de convocatòria major. Això ha impulsat la campanya de “Nou Barris cabrejada”. 100 entitats del barri han deixat de banda les seves diferencies i han sumat per un projecte comú. La lluita al districte és una tradició, tot s’ha aconseguit així.

Ha augmentat la presencia de la droga? Com es nota?

Si, després de l’estiu, diverses fonts ens han alertat que ha augmentat la presencia de xeringues al terra. El centre mèdic de Xafarines detecta més casos de drogoaddicció. Això està estretament relacionat amb l’augment de la pobresa.

A Nou Barris, als anys 80, quan jo era petita, la droga era una cosa normal.  Semblava que desapareixia, però al 2001 va començar la destrucció de Can Tunis, barriada i important punt de vendes de drogues, això va revifar la venda a Nou Barris. Al 2005 va tornar a desaparèixer, per una presencia major de la policia i una millora de les condicions de vida.

Des de l’AV es reclama un pla de drogues de ciutat eficient. Es demanen més serveis com una narcosala, encara que aquests equipaments creïn discrepàncies entre els veïns. És un problema de salut pública, i s’han d’evitar les infeccions.

Cercavila-Nou-Barris-ENRIC-CATALA_EDIIMA20141103_0563_5

Eldiario.es 21/11/2014

Quina seria la solució per evitar els desnonaments?

Un informe del síndic de Greuges proposa una sèrie de punts, i a la vegada xarxes com 500×20 o la PAH, amb poca presencia al districte, presenten solucions. El problema principal és la falta de voluntat. Hi ha pisos buits i al mateix temps es fan fora de casa a famílies senceres sense donar-los una alternativa viable. S’està gestionant la misèria, enlloc d’acabar amb ella. Es donen solucions temporals i gens eficients. En alguns casos extrems s’ha arribat a separar una família que no estava desestructurada. La salut dels infants és el primer, per això en ocasions s’han cuidat als infants i als pares no.

Quantes famílies calculeu que no tindran aigua, gas i/o llum aquest hivern?

No hi ha dades de res. Sabem que passarà, perquè els veïns venen a dir-nos-ho però no podem quantificar-ho per una manca d’estudi. Només ens podem fixar en el nombre d’ajuts que es donen.

Prosperitat, reflex del districte (1)

avprospe

Associació de veïns de la Prosperitat

Arran de la greu situació del districte, vaig decidir entrevistar algú que pogués fer un bon anàlisi. Després de contactes amb el Casal de la Prosperitat i l’Associació de Veïns de la Prosperitat vaig aconseguir parlar amb Carolina Recio, veïna implicada en molts moviments socials.

Quan sorgeix l’Associació de Veïns? Per què?

Neix com a moviment veïnal de tot Nou Barris cap al final de la dictadura franquista. Va ser el resultat de diversos moviments antifeixistes que es van ajuntar per fer front a les necessitats del barri. Per tant, el naixement del moviment veïnal a Nou Barris, i per tant també a la Prosperitat, és la confluència de l’esquerra antifeixista. Esquerra, que a Nou Barris especialment, estava formada per emigrants de totes les regions d’Espanya.

Quan apareixen els primers ajuntaments democràtics està tot per fer al barri, i tot el que tenim ara és gràcies a la lluita veïnal. Els més vells serien els indicats per parlar de totes les lluites que es van portar llavors.

Ara, els veïns es senten representats per l’Associació de Veïns?

Som part de diferents xarxes veïnals que lluiten per la millora del barri, i mantenim un bon contacte amb els diferents casals, que són indispensables. Per tant tenim una bona cohesió amb el teixit associatiu del barri. Els veïns venen a demanar-nos ajut, això es mostra de la nostra integració.

Què fa l’Associació de Veïns pel barri?

Moltes coses. Setmanalment realitzem una junta oberta on els veïns ens presenten els seus problemes. Nosaltres com a AV, sempre donem resposta. Si no tenim la solució a la demanda, acompanyem, donem els mitjans perquè aquella persona trobi el canal per satisfer els seus problemes. Intervenim a tots nivells, des d’un avi que té problemes amb la veïna, fins a una família que serà desnonada la setmana següent.

STOP - 37

Associació de veïns de la Prosperitat

Informem de tot allò que afecta als veïns. Per exemple quan hi ha alguna obra al barri, l’AV estem a sobre perquè l’Ajuntament ens doni informació. Si algun cop  es nega a fer una reunió amb els veïns per explicar el projecte, la nostra funció és pressionar a l’Ajuntament. Som els interlocutors amb l’Ajuntament. Proposem línies de treball i les demandes que ens presenta el veïnat. Sempre fem una assemblea abans de prendre decisions cabdals.

Volem que la qualitat de vida dels nostres veïns sigui la millor possible, per això tenim molts fronts oberts: el casal de Joves, que segueix estan en barracots, l’Auditori, no n’hi ha cap, Víctor Català, l’escola no té espai, així fins arribar a una reivindicació històrica com la de la residencia del carrer Molí. Fa 20 anys que demandem aquest equipament, i tot i que està construït no el volen obrir. És la campanya més forta del moment.

prospe_02

Associació de veïns de la Prosperitat

Com és la relació amb l’Ajuntament?

Molt dolenta, ha empitjorat aquesta última legislatura. S’estaven portant unes polítiques de ciutat que no ens agradaven, però des de les últimes eleccions el contacte amb l’Ajuntament és mínim. No s’ha invertit res en el barri, de totes les millores només s’ha reformat el poliesportiu Valldaura.

En el cas de la residencia, fa 3 anys que està construït l’edifici. Vam aconseguir el permís per entrar-hi i està totalment equipat. No el volen obrir perquè diuen que no hi ha diners. A Barcelona hi ha 7000 persones en llista d’espera, Barcelona no es pot permetre tenir una residencia tancada.

El districte de Nou Barris (13 barris) té 6 dels barris més pobres de la ciutat, i és un dels que rep menys inversió. Nou Barris concentra el 25% dels desnonaments. Per això a nivell de districte s’ha endegat una campanya per mostrar tots els problemes que hi ha al districte, i visibilitzar que l’Ajuntament no té les eines per fer un anàlisi adient. S’anomena “No és pobresa, és injustícia”, i l’ha porta a terme “Nou Barris cabrejada diu prou!

residencia_0

Associació de veïns de la Prosperitat

L’Ajuntament dona alguna mena de subvenció a l’Associació de Veïns?

Si, 1000 euros anuals, dels 1500 que rebíem abans. L’Ajuntament té una sala a la planta del carrer destinada a projectes d’ocupació, que encara no ha utilitzat. Per això paga les despeses corrents (aigua i llum). L’associació es manté gràcies a l’aportació dels socis i la loteria de Nadal.

L’empobriment del barri, la droga, els desnonaments i la pobresa energètica en la continuació de l’entrevista.

Sant Xibeco, sant de barri!

10547425_555285811284874_4511481383382385859_n

Raúl Díaz

Sant Xibeco, el sant més popular del districte, ha omplert els carrers d’alegria. Del 14 a 16 de novembre, el barri de la Prosperitat només va resar al sant de la Xibeca. “L’obertura de la capella” al Casal de Joves de la Prosperitat va iniciar una festivitat carregada d’alcohol i alegria. El Casal de la Prosperitat i el Casal de Joves de la Prosperitat cedeixen els espais per desenvolupar les activitats organitzades per una comissió de voluntaris. Durant tot el cap de setmana s’han celebrat diversos actes lúdics on la música i la cervesa va ser el gran atractiu per tots aquells que es van animar a gaudir de la festa popular. Una gran traca va donar per tancat un cap de setmana ple de bons moments.

“Sant Xibeco neix fa 13 anys com una gran blasfèmia”, assegura uns dels participants a l’acte. Per què la Xibeca i no una altra beguda alcohòlica o un altre objecte? “La Xibeca és l’alcohol més barat”, així es resumeix tot el que representa des d’un punt de vista sociològic aquesta festa. Un barri humil, treballador, però sobretot alegre, volia passar-ho bé. D’aquestes premisses neix la veneració a una cervesa popular, que omple d’alegria els carrers i fa oblidar els problemes quotidians, i des de fa poc buida les butxaques amb multes de civisme.

13 anys fa que uns joves van decidir emular les processions catòliques, però es van oblidar la virtut i la pulcritud. Cercatasques, anar de bar a bar al ritme de la música, i concerts són les propostes que cada any San Xibeco venera. Una versió pagana que també té els seus evangelis: “San Xibeco que estás en los bares, santificado sea tu nombre, hágase tu voluntad,y déjanos tu ebriedad…”

1511453_10205255124400665_5494139319137755950_n

Àngel Sànchez

Com es demostra dia darrere dia, setmana darrere setmana, les classes populars, tot i ser les més afectades per qualsevol situació econòmica desfavorable, segueixen sent dignes i amb un esperit festiu indestructible.