No és pobresa, és política municipal (2)

El passat 3 de novembre els desnonaments que pateix constantment Nou Barris van rebre una cobertura mediàtica més important. 16 desnonaments en un dia no passa a qualsevol lloc. El document de “No és pobresa, és injustícia” analitza amb detall aquesta problemàtica.

Un de cada quatre desnonaments que es van produir a Barcelona l’any 2012, es van portar a terme otrosa Nou Barris. Les solucions per part de l’Ajuntament són totalment insuficients, només “s’ha donat resposta habitacional a un 4,3% de les necessitats”.  Això té unes conseqüències nefastes pels barris, “moltes famílies viuen en condicions d’infrahabitatge”, unes males condicions habitacionals porten a un empitjorament general d’aquella família. En un sol pis hi poden viure moltes més persones del que correspondria. Per una altra banda, veiem molts pisos buits i tapiats. A més a més, l’empobriment dels veïns també porta la degradació de la finca, ja que no es pot pagar el manteniment. Això porta a tensions i a problemes de convivència. El veïnat s’ha recolzat principalment en una entitat per solucionar els seus problemes habitacionals, 500×20. “Fa una tasca cotidiana de seguiment i acompanyament de les persones afectades, i denuncia el degoteig de desnonaments als nostres barris”.

“No és pobresa, és injustícia” denuncien que aquesta situació insostenible, quan a més a més de no saber on dormiràs, tampoc saps si tindràs llum, gas i/o aigua. Actualment és gairebé impossible conèixer l’abast real de la “pobresa energètica”. A nivell de Catalunya, el 10% de la població es troba en situació de precarietat en respecte als serveis bàsics. La dificultat de pagar l’aigua, el gas i la llum, s’ha sumat aquest 2014 una altra pujada del transport públic. És un augment que supera l’Índex de Preus al Consum, i que no té en compte la tendència a la baixa dels salaris. Els veïns dels barris de Torre Baró, Ciutat Merdiana i Vallbona, els presenta una gran dificultat no poder moure’s amb transport públic. Un transport públic que ha vist retallada una part important de les línies d’autobusos, principal forma de mobilitat de la gent gran d’aquests barris.

Per més articles que desglossen el document de “No és pobresa, és injustícia”, cliqueu aquí.

 

 

 

Anuncios

No és pobresa, és política municipal (1)

logo_01Amb una sèrie d’articles desglossaré el document presentat per Nou Barris Cabrejada per criticar la política municipal.

“No és pobresa, és injustícia”: Nou Barris Cabrejada torna a Plaça Sant Jaume”, així es convocava als veïns de Barcelona, en especial als de Nou Barris, perquè es manifestessin encontra de la desigualtat sistemàtica que s’ha instaurat a la ciutat. El veïnat barceloní, convocat per Nou Barris Cabrejada, va mostrar pel centre de la capital catalana el seu descontent amb les polítiques socials de la ciutat.

“No és pobresa, és injustícia” es va presentar el 20 de novembre on ja van convocar la mobilització del passat 11 de desembre. Aquesta campanya de Nou Barris Cabrejada pretén mostrar el diagnòstic erroni que fa l’Ajuntament de la situació del districte. Un centenar d’entitats donen suport a l’anàlisi alternatiu que s’ha fet per la campanya. S’han analitzat qüestions cabdals per la vida, la renda familiar, l’habitatge o la salut. Fan una crida a l’administració perquè canviïn la tendència dels últims 20 anys i aportin els recursos necessaris perquè els veïns puguin tenir una vida digna al districte.

“Nou Barris és el districte més pobre de Barcelona” si ens remetem a les dades de 2012. La renda familiar de Nou Barris es situa 8100 euros per sota de la mitjana de Barcelona de 18900€/any. Sarrià presenta uns guanys anuals per cada família de 33470€.

11130 persones han estat ateses als Centres de Serveis Socials Bàsics de Nou Barris. Aquesta xifra representa el 15,7% del total a Barcelona (70930 persones). Els Serveis Socials del barri no són capaços de presentar una solució integral a totes les demandes, fins i tot no poden arribar a atendre algunes peticions. A més a més “s’està estigmatitzant i controlant la pobresa” amb l’enduriment de l’accés a les prestacions socials.

Aquesta situació es reflexa amb moltes altres dades que seguiré analitzant en posteriors articles, però sobretot al carrer tal com indiquen des de la plataforma Nou Barris Cabrejada.

Circ social

La formació i el circ social són eines de treball de l’Ateneu Popular 9barris des dels inicis del projecte, a finals de la dècada de 1970. Es tracta d’una proposta de formació artística i d’educació en valors encaminada a la transformació de la persona i el seu entorn més immediat. És un programa global, on els diferents projectes que es duen a terme es barregen, es retroalimenten i generen nous reptes i noves propostes.

La trobada del circ social a finals de 2014.  Jordi Blas

La trobada del circ social a finals de 2014. Jordi Blas

Des d’un projecte participatiu com l’Ateneu Popular 9barris, el treball educatiu en el món del circ  permet assolir fites com: “el desenvolupament de la creació artística – la millora del domini psicomotor del propi cos – el desenvolupament de la capacitat d’interrelació personal – la capacitat d’expressar la pròpia opinió – la utilització del temps de lleure de manera creativa i no consumista – la dinamització comunitària – la promoció de la cohesió social”

Per fer-ho tenen dos escoles:

ESCOLA INFANTIL DE CIRC

A l’Escola Infantil de Circ un total de 16 professors/es treballen amb gairebé 90 nens i nenes i juguen tot fent ús de fins a 14 tècniques diferents. El treball amb grups reduïts (de 6 a 9 alumnes) i la seva organització per edats ha permès l’adaptació als processos individuals i crear un clima de confiança molt favorable per superar els reptes que el circ  ofereix.

ESCOLA JUVENIL DE CIRC

L’Escola Juvenil de Circ s’inicia l’any 2003 i està formada per un equip de 6 professors/es que treballen tècniques com acrobàcia, aeris, teatre o equilibris amb una vintena de joves d’edats compreses entre els 13 i els 17 anys. És un projecte d’educació artística en el lleure, que dóna continuïtat als alumnes de l’Escola Infantil que després volen continuar estudiant. És un espai educatiu global en què es potencia l’adquisició d’una base tècnica de circ de qualitat, i alhora pretén dotar de recursos i actituds els joves.

Font: Ateneu Popular

Nou Barris també té història (2)

Les noves tecnologies han facilitat el vostre treball?

Han facilitat la difusió de les nostres activitats i el nostre treball, és molt més ràpid. Actualment ens segueixen 1035 persones a Facebook, i mantenim una actualització constant del nostre blog. El que no hem modificat ha estat la nostra forma d’arxivar no ha canviat. És un sistema senzill però que ens ha proporcionat bons resultats. L’únic que hem fet ha estat informatitzar bona part del nostre fons documental. Hem digitalitzat pel·lícules antigues (Sistema Beta, VHS, o Super 8), enregistraments sonors, i moltes fotografies.

Arxiu històric Roquetes-Nou Barris

Revista amb història. Jaume Gil

Abans com ho fèieu per difondre el vostre treball?

Mitjançant la revista de l’arxiu, que encara avui distribuïm. És semestral, i consta de l’editorial, de les nostres activitats, les entrevistes que ens han fet, articles d’història local, hi ha el racó del poeta. Hi ha un encarregat de coordinar l’elaboració dels continguts i un altre de la seva maquetació. Qualsevol soci pot escriure un article, però no tothom ho fa. La majoria tenim una especialitat, la meva és transports i història local. Sóc llicenciat en geografia, i he publicat 8 llibres. També tinc un blog, on escric articles de les meves especialitats: el tramvia 83.

Quins projectes esteu fent, o heu fet últimament?

Dediquem el curs a un tema concret. Al 2014 hem treballat sobre els personatges històrics de Nou Barris. L’any que ve està dedicat a l’Institut Mental de la Santa Creu, que ara és la Seu del Districte. Es compleixen 100 anys de la seva finalització.

Institut mental de la santa creu

Institut mental de la Santa Creu. Fons fotogràfic. Arxiu històric de l’hospital de la Santa Creu

Què teniu pensat fer?

Visites a l’interior del que queda del mental. Alguna xerrada, d’antics empleats, o antics ingressats. Perquè aportin la seva visió. I per descomptat fer una recerca històrica, sempre hi ha coses que no sabem. Hi ha molta història que investigar.

D’on extrèieu la vostra Informació?

De l’arxiu administratiu de Barcelona i sobretot de les donacions que han fet els veïns. Nosaltres tenim més documentació que l’arxiu del districte per aquest motiu.

Com podeu demostrar que el que dieu és verídic?

Contrastant les fonts, i fent una recerca acurada. A més a més, els testimonis vivents ens proporcionen detalls que ajuden a aquesta tasca.

En l’assistència a les activitats sí. Organitzem passejades temàtiques del barris (Guerra Civil, masies, del patrimoni, de les lluites veïnals); rutes per Collserola, ja que ha estat un lloc que ha condicionat molt la vidadel barri; histories de cafè: tertúlies on va gent gran a aportar el seu testimoni sobre la historia dels barris del districte,  o passem pel·lícules o documental on surti Nou Barris.

Nou Barris també té història (1)

Avui entrevisto a Ricard Fernàndez Valentí, soci actiu en l’arxiu històric Roquetes-Nou Barris.

De quan data l’arxiu d’història de Roquetes Nou Barris?

De l’any 1983, quan Nou Barris encara no era un districte, sinó barris del nord de Sant Andreu. El van fundar un grup de veïns i veïnes de Nou Barris.

Per què es funda aquest arxiu?

Alguns veïns estaven sensibilitzats amb la manca de memòria històrica dels barris. Corria la idea del que li deien Nou Barris no tenia historia, que els barris s’havien format a partir dels anys 50. Mancava fomentar un sentiment de pertinença. A més a més calia conservar una història fins i tot mil·lenària, la parròquia de Sant Eulàlia data del segle X. El territori de Nou Barris tenia un patrimoni arquitectònic que corria el perill de desaparèixer, no es tenia en compte perquè no era una zona turística.

Torre Baró 20 abril 1937

Maniobres militars durant la Guerra Civil a Torre Baró. Arxiu històric Roquetes-Nou Barris

Per què es té la concepció que el barri neix als anys 50, llavors?

Ve una onada d’immigrants molt forta, acompanyada d’una forta especulació immobiliària. Els barris fins als anys 50 els barris estaven relativament urbanitzats, però hi havia molts boscos, molts camps de conreu i vinyes. Això desapareix en una dècada. Però abans de la massificació de la zona també hi havia història encara que no ho sembli.

Per què a Roquetes?

El grup de veïns eren de Roquetes. L’actual president és un dels fundadors. Es van instal·lar primer a l’Escola d’adults Freile, en una habitació de l’escola. Havien estat alumnes, i per això mantenien una molt bona relació. L’any 1994 l’Ateneu Popular de Nou Barris cedeix un espai més gran gràcies a la implicació que van tenir els fundadors en la reivindicació per aconseguir l’Ateneu. Després de 10 anys de negociacions amb l’ajuntament hem aconseguit instal·lar-nos a l’Espai Via Favència, que pertany a l’Ajuntament de Barcelona, i nosaltres cada any hem de presentar una exposició cultural.

Ciutat Meridiana 2

Construcció de Ciutat Meridiana. Arxiu històric Roquetes-Nou Barris

Què heu aconseguit tots aquests anys?

Difondre la memòria històrica al barri, als veïns i a les institucions. L’Ajuntament ha acabat rehabilitant moltes obres arquitectòniques, que segons la nostra consideració era un patrimoni local.

Com es fa aquesta consideració?

A partir de les vivències de la gent, del que expliquen al voltant d’aquella font, d’aquell edifici, d’aquella escultura. En resum, de l’impacte que ha tingut pel barri i la importància històrica que ha tingut per la pel districte. Són elements que ajuden a construir la identitat del districte, per tant són subjectes de conservació i preservació.

El projecte del recull de fotografies, anomenat l’Abans de Nou Barris, com sorgeix?

La editorial Efados està realitzant una sèrie de volums de més de 800 pàgines i 1000 fotografies de diferents poblacions de Catalunya i districtes de Barcelona. Es van posar en contacte amb la nostra entitat perquè ens encarreguéssim d’aconseguir el material gràfic, i tot el que això comporta.

portada_labans_de_nou_barris_139

Portada de l’Abans de Nou Barris. Editorial Efadós.

En quin moment es troba aquest projecte?

Ja està acabat. Portem realitzant-lo des de l’any passat. Ara ja es pot trobar en una sèrie de llibreries.

Com heu aconseguit totes aquestes fotografies?

Per dos vies, les fotografies inèdites, de les que no en teníem consciència, les han aportat els veïns. L’altra, i la més abundant, és del fons documental de l’arxiu. Actualment tenim unes 25000 fotografies.

Quina època mostren les fotografies del llibre?

La col·lecció va des de 1890-1984. L’any 1984 és quan es reconeix Nou Barris com a districte. Nou Barris formava part de Sant Andreu, mentre que Nou Barris era la zona 9B de Barcelona, Sant Andreu era la 9A. Antigament érem les afores de Sant Andreu.

Aquest és el motiu de que es digui Nou Barris?

No, el nom del districte prové de l’Associació de Veïns fundada l’any 1970. Aquesta AV aglutinava nou barriades del nord de Sant Andreu (Vallbona, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Roquetes, Verdum, Prosperitat i Guineueta). Els altres barris que conformen l’actual districte de Nou Barris, pertanyien a una altra AV.

Vols seguir l’entrevista? Aquí

Fotoperiodismo, vida y pasión (2)

  ¿Qué puedes decir de la prensa actual?

Estos últimos años no he podido seguir la evolución de la prensa en detalle. Una cosa puedo decir seguro, como ciudadano avanzado en estos temas, la percepción de la sociedad es totalmente manipulable.

BRIMO-Jesús-Pastor

El lenguaje de la violencia. Barcelona. Jesús Pastor

¿Por ejemplo?

En junio de 2011 se rodeaba el Parlament de Catalunya y Artur Mas entraba en helicóptero para aprobar el recorte presupuestario más grande de la democracia catalana. Este año se aprobarán unos presupuestos similares, con recortes sociales brutales y nadie irá a rodear el Parlament. Ahora el enemigo es otro.

¿Cómo lo notas como fotoperiodista?

Últimamente no he visto cargas policiales, las unidades antidisturbios no se dejan ver en según qué protestas, en la V por ejemplo. En manifestaciones que cuestionan el poder y las institucionesel despliegue policial es intimidatorio. Pero los antidisturbios crean mala imagen y la Generalitat no se lo puede permitir en las manifestaciones nacionalistas.

No eres nacionalista

Los nacionalismos suelen ser temas complicados, por eso me gustan. El tema catalán es muy complicado, pero está dejando de banda todos los problemas sociales que hay en Cataluña. Mas quiere que nos olvidemos de la ideologías. Mientrastanto un amigo ha de esperarse más de un año para operarse el menisco, irá cojo durante un año. El President nunca ha vivido en Nou Barris, y no sabe lo que es eso.

Imagen5

Indignados en el Parlament de Catalunya. Jesús Pastor

El periodismo está dentro de todo esto. La prensa hecha des de Cataluña, tiene un discurso monolítico sobre el independentismo, TV3 en especial. Me gustaría ver que hay una pluralidad de voces, y muchas opiniones diversas. Ningún periodista incomoda al presidente cuando dice que nos olvidemos de las ideologías, y que nos esperemos 18 meses más. Mas tiene responsabilidades, no toda la culpa es de Madrid.

No eres nacionalista, ¿qué eres? Los que son visibilizados como contrarios a Mas parece que seamos todos conservadores. Yo soy de izquierdas convencido, pero no puedo criticar al President sin ser acusado de anticatalanista.

¿La información se puede considerar un producto?

Considerar información como un producto es algo peligroso, muy peligroso. La información es información. No se puede vivir del aire, pero teniendo en cuenta esto.

¿Cuál es valor diferencial de una foto?

A nivel informativo no hay diferencias en las fotos. A nivel documental i a nivel compositivo sí. Una gran fotografía la puede hacer todo el mundo una vez. Para construir grandes fotografías, fotografías que emocionen de manera continuada, tienes que saber. Yo no creo que llegue a hacer 1000 buenas fotos en mi vida, ni 100, pero hay que intentarlo… Además hay un tema de profesión y de veracidad.

¿Es posible ganar dinero con el fotoperiodismo en España?

Vivir del fotoperiodismo ahora está muy complicado. Pero puedes hacer muchas cosas. Como free lance en muchas ocasiones no vendes los trabajos que ya has hecho. Trabajas sin ninguna seguridad de que te las compren. Lo haces porque te interesa el mundo en el que vives, porque te gusta lo que haces…

TwitterImagen6

La información que se nos proporciona los grandes medios son las migas de pan para el pájaro de Twitter. Tenemos la sensación de estar muy bien informados pero yo lo dudo.

¿Cómo diferencias tu producto en Internet?

Internet, tiene mucho ruido, has de discernir entre entre la información y la propaganda. Tienes que evitar el espectáculo, ofrecer cierta calidad para ser creíble, aunque al final siempre implique una cuestión de fe. Yorokubu o Jotdown, son portales que realizan buenos reportajes y entrevistas. Estos pueden ser buenos modelos. Lo complicado será hacerlos rentables.

¿Qué hemos de hacer con todo esto?

El papel del periodismo será limpiar todo el ruido. Se tendrá que focalizar a quien quieres informar, dividir por sectores al público y localizar el tuyo. Ya lo hacían los reporteros clásicos en los grandes medios, Günter Wallraff, Kapuściński, Bru Rovira…

¿Qué es para ti el periodismo?

Una excusa para conocer e intentar entender el mundo, fotografiarlo o escribirlo  con  misma intensidad.